La tradició popular diu: “Fred segur, no mata ningú”, però és ben cert que treballar amb baixes temperatures ambientals, amb vent o en contacte amb l’aigua, pot suposar un risc per a la salut de les persones treballadores, més enllà d’un constipat o una grip. Congelacions i hipotèrmies poden ser la conseqüència de la manca de prevenció en aquests sectors on les condicions termohigromètriques —les relacionades amb la temperatura i la humitat relativa de l’aire— suposen un risc.
Què és la hipotèrmia?
La hipotèrmia succeeix quan el cos perd calor de manera més ràpida del que el produeix i la temperatura corporal disminueix. Per sota dels 35 ⁰C comencen a fallar els mecanismes de l’organisme que mantenen la temperatura del cos
Quan i en quines feines pot passar?
La causa més freqüent d’hipotèrmia és l’exposició a condicions de clima fred o a l’aigua freda, si es donen certes circumstàncies com:
*Si no ens abriguem prou o fem servir roba inadequada i que no es correspon amb les condicions climàtiques de la zona on treballem o del nostre lloc de treball.
*Si estem a la intempèrie amb determinades condicions climàtiques, per un període llarg de temps, sense els equips de treball i/o les proteccions necessàries.
* Si realitzem tasques en contacte amb l’aigua i ens esquitxem o ens mullem.
*Si patim un accident marítim en el cas de mariners o pescadors que poden caure a l’aigua quan realitzen les seves tasques laborals.
* Si treballem fent tasques nocturnes a la intempèrie o a espais oberts o grans naus industrials, sense les proteccions tèrmiques necessàries i quedem exposats a baixes temperatures.
En l’àmbit laboral hi ha molts llocs de treball que impliquen la realització de tasques en ambients freds, com els que es porten a terme a la intempèrie o en recintes industrials.
Els sectors i activitats que poden patir l’exposició a ambients freds són, entre d’altres:
*Sectors d’activitat a la intempèrie com l’agricultura, ramaderia, apicultura, activitat forestal, mineria, construcció, jardineria i manteniment urbà, comerç ambulant, estacions d’esquí, guies d’alta muntanya.
*A la indústria del transport, personal d’autopistes i manteniment de carreteres, de línies elèctriques o equips industrials, personal de l’exèrcit, de seguretat i vigilància, de pistes d’aeroports…
*Sectors que treballen en contacte amb aigua com la mineria, la pesca, el busseig professional, les feines en depuradores, equips de rescat, personal de l’exèrcit, plataformes petrolíferes…
Com perd la calor el nostre cos?
El cos humà ha de mantenir la temperatura corporal constant al voltant dels 36,5°C, independentment de les característiques tèrmiques de l’ambient. El nostre cos genera energia a través de nombroses reaccions bioquímiques: per mantenir aquesta temperatura constant, per mantenir les funcions vitals i per realitzar esforços, moviments, etc. Si el flux de calor cedida a l’ambient (el que es perd) és excessiu, la temperatura del cos baixa i parlem de risc d’estrès per fred. En aquesta situació, el nostre cos augmenta la generació interna de calor per disminuir la pèrdua mitjançant l’augment involuntari de l’activitat metabòlica (amb la tremolor dels nostres músculs) i la vasoconstricció (els vasos sanguinis es fan més estrets).
Hi ha tres mecanismes de pèrdua de calor corporal: la calor irradiada, el contacte directe amb superfícies o ambients freds i el contacte amb el vent.
* La major part de la pèrdua de calor es deu a la calor irradiada de les superfícies del nostre cos que no estan protegides (cap, cara, coll, mans…).
* Si estem en contacte directe amb alguna cosa molt freda, com l’aigua freda o el terra fred, la calor del cos es transfereix a l’exterior. En el cas de l’aigua, la calor corporal es perd molt més de pressa en l’aigua freda que en l’aire fred (per això, si ens mullem cal treure’s la roba immediatament, perquè perdem calor més ràpidament si la roba està mullada).
* El vent elimina la calor corporal perquè s’emporta la capa d’aire càlid de la superfície de la nostra pell que ens fa d’aïllant natural amb el medi.
Aquestes pèrdues de calor ocasionen en les persones dos efectes principals: el descens de la temperatura interna (hipotèrmia) i/o la congelació de les parts del cos (mans, peus, cara, etc.).
Factors de risc laboral per hipotèrmia
No tots els treballadors som iguals pel que fa a les nostres característiques personals, constitució, metabolisme, edat, estat de salut, etc. Aquestes característiques condicionen la possibilitat de sofrir els efectes de l’exposició al fred de manera més directa.
Els treballadors i les treballadores d’edat més avançada poden tenir afeblits per l’edat i l’envelliment els principals mecanismes defensius davant el fred, com són la vasoconstricció i els calfreds (tremolors involuntaris de la musculatura), veuen minvada la capacitat de percebre els canvis de temperatura, fet que impedeix l’adequada resposta d’adaptació.
Les persones amb malalties cròniques —com insuficiència respiratòria i asma, afeccions cardiovasculars, diabetis, hipotiroïdisme, addiccions, malalties neuropsiquiàtriques o certes malalties agudes com infeccions respiratòries— poden estar sensibilitzades al fred.
Les persones que prenen una determinada medicació (analgèsics, antidepressius, antipsicòtics, narcòtics i sedants) o medicaments per al tractament de malalties cròniques, poden agreujar símptomes lligats al fred, en interferir amb els mecanismes d’adaptació de l’organisme, i fins i tot poden contribuir a provocar o agreujar una hipotèrmia si afecten la vasoconstricció, o poden canviar la capacitat del cos de regular la temperatura.
Aquelles persones que consumeixen alcohol poden veure alterada la resposta del seu cos, ja que l’alcohol pot fer sentir el cos calent en un primer moment, però fa que els vasos sanguinis s’expandeixin i que la calor de la superfície de la pell es perdi més ràpidament.
Símptomes de la hipotèrmia
Les temperatures corporals baixes poden interferir amb el funcionament dels òrgans vitals fent que les persones treballadores tinguin problemes de coordinació i de pensament. El cor, el sistema nerviós i altres òrgans no poden treballar normalment i en casos extrems, poden deixar de funcionar i provocar la mort de la persona.
Els símptomes de la hipotèrmia poden ser lleus, moderats o greus, depenent del temps d’exposició al fred:
Símptomes primaris
El fred ambiental del lloc de treball o de la zona on realitzem la nostra activitat ens afecta directament. En baixar la temperatura, comencem a notar fred al cos, i això ens provoca determinades reaccions:
* Apareixen les esgarrifances, uns moviments de defensa automàtica del cos contra la temperatura baixa per escalfar-nos. Els músculs es mouen de manera involuntària i se’ns posa la pell de gallina i els pèls del cos de punta.
* L’efecte immediat d’exposició al fred és el refredament de la pell i de les vies respiratòries superiors. La pell és el primer òrgan que està en contacte amb el medi i és el que perd calor més ràpidament, sobretot en zones del cos com el cap i les extremitats. La pell cremada pel fred (congelada) és dura, pàl·lida, freda i insensible.
* Els primers símptomes sobre les nostres extremitats o certes parts del cos més sensibles seran la sensació de formigueig, seguida de l’adormiment de les extremitats i de les zones del cos que comencen a patir la hipotèrmia. Més tard, patirem insensibilitat en la part afectada. Els membres més allunyats del cos (mans i peus) són els que primer es veuen afectats per aquesta reducció del flux sanguini i perden sensibilitat.
* El cos reacciona i s’alenteix per estalviar energia, ja que la reserva per al funcionament dels òrgans. Els nostres moviments es fan més lents i pesats. Comencem a tenir falta de coordinació en moure’ns, ens tornem maldestres perquè els nostres músculs no es coordinen per afectacions del fred. El fred interfereix en la nostra conducta i la funció mental i apareixen les distraccions, i també ens afecta el rendiment físic.
Davant dels símptomes primaris d’hipotèrmia, hem d’intentar mantenir-nos actius, hem de moure’ns per activar la nostra circulació i hem d’escalfar qualsevol àrea que presenti congelació superficial, friccionant suaument les mans, posant-les sota les aixelles, o si tenim el nas o la cara freda, podem escalfar-los amb el palmell d’una mà calenta sense fregar, només mantenint el contacte pell amb pell. Hem de treure’ns les joies i les peces de roba que siguin massa ajustades per permetre la circulació natural de la sang.
Si la situació no millora és important no perdre el temps i trucar a emergències.
Símptomes secundaris
Quan una persona pateix hipotèrmia, en general, no s’adona de la seva afecció, ja que els símptomes es presenten de manera gradual. Passem de tenir fred, a estar glaçats i a deixar de sentir el nostre cos. Quan la hipotèrmia avança, la persona passa a estar confosa i desorientada i pateix tremolors i espasmes violents al cos. Presenta dificultats per parlar, amnèsia i la seva respiració es fa lenta i poc profunda i el pols, feble. Comencen la somnolència, la sensació de falta d’energia i les pupil·les dilatades, fins que s’arriba a un estat de confusió o de pèrdua de memòria.
Els símptomes més greus ens porten a la pèrdua del control de les extremitats i a la pèrdua del coneixement. Els òrgans principals fallen i es produeix la mort clínica. Aquesta mort per congelació s’anomena també “mort dolça”, ja que la persona no s’adona del seu estat.
Primers auxilis
Si ens trobem amb una persona que presenta símptomes d’hipotèrmia hem d’actuar de manera ràpida i concisa, activant el protocol PAS: protegir, avisar i socórrer, com es fa sempre davant d’una urgència mèdica.
- Trucar immediatament a emergències, a Espanya el 112.
- Romandre al costat de la persona (si no posem la nostra vida en perill) comprovant-ne els signes vitals fins que arribin els serveis d’emergència, o bé portar-la a un centre mèdic.
- Protegir la víctima del fred. Si les circumstàncies ens ho permeten i la víctima no presenta cap fractura, hem de traslladar-la amb molta cura a una zona amb temperatura calenta i tapar-la amb mantes o roba (cobrint-li el cap i el coll perquè són les zones amb més pèrdua de calor). Si això no és possible, caldrà aïllar-la del vent, del fred i del terra. Si la víctima té la roba humida i hem pogut desplaçar-la a un lloc a cobert, hem de treure-li la roba mullada i posar-li’n d’eixuta o bé tapar-la amb mantes. Si la víctima continua a la intempèrie, hem de deixar-li la vestimenta posada per evitar que es refredi i tapar-la amb mantes tèrmiques. No hem de fer servir calor directa (com aigua calenta, coixinets elèctrics o llums de calor) sobre la persona afectada, ja que podríem cremar-li la pell.
- Subministrar calor a la víctima de manera gradual. Hem de procurar no moure les àrees congelades. Sobre aquestes àrees podem posar gases seques i netes, i separar entre si els dits de les mans o dels peus afectats. Si la pell mostra cremades pel fred, pot presentar butllofes o gangrena (teixit ennegrit mort). Mai no hem de rebentar les butllofes. En cas que la víctima estigui conscient i desperta, i pugui empassar-se líquid amb facilitat, és recomanable que begui líquids dolços i calents, sense cafeïna ni alcohol (ja que l’alcohol impedeix el procés de reescalfament) per estimular el reescalfament.
- Si la víctima està inconscient, hem de comprovar constantment les seves constants vitals: la respiració i els batecs del cor. Cal prendre-li el pols al coll, i no als canells. Si no respira, hem de començar la reanimació cardiopulmonar: 30 compressions – 2 ventilacions fins que vinguin els equips d’emergències.
Mesures de prevenció
La millor forma de prevenir la hipotèrmia és evitant els ambients freds, però lamentablement hi ha moltes feines que han de realitzar-se a la intempèrie o en llocs en condicions tèrmiques de baixa temperatura.
L’actuació preventiva davant del risc d’estrès tèrmic per fred passa majoritàriament per la intervenció sobre aquelles variables que condicionen el balanç tèrmic: l’activitat metabòlica del treball, la temperatura, la velocitat i la humitat de l’aire, l’evaporació de la suor, l’intercanvi de calor per convecció i radiació i l’aïllament de la roba que portem.
Per evitar que es produeixin efectes nocius per exposició al fred cal que l’empresa implementi actuacions col·lectives (organització de les tasques, subministrament d’equips de protecció individual, etc.) i individuals (vigilància de la salut específica, seguiment de presència de trastorns circulatoris, informació i formació dels treballadors, control de la pròpia persona sobre la seva dieta i la seva capacitat física, etc.).
1. Actuacions de l’empresa
1.1. Avaluació dels llocs de treball
La guia tècnica que desenvolupa el RD 486/97, de 14 d’abril, sobre llocs de treball, estableix que quan la temperatura dels llocs de treball sigui inferior a 10 ⁰C es recomana avaluar el risc d’estrès tèrmic per fred mitjançant el mètode descrit en norma UNE-EN ISO 11079:2009 sobre “Ergonomia de l’ambient tèrmic. Determinació i interpretació de l’estrès a causa del fred emprant l’aïllament requerit de la roba (IREQ) i els efectes del refredament local (ISO 11079: 2007)”.
Hi ha tres paràmetres termohigromètrics a tenir en compte: la temperatura, el vent i la humitat que influiran en el balanç tèrmic a l’hora d’avaluar els llocs de treball, que ens permetran determinar si les persones treballadores poden sofrir danys a la salut com a conseqüència de l’exposició al fred.
L’empresariat, segons l’article 15 de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, ha d’adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual, i s’han d’utilitzar equips de protecció individual quan els riscos no es puguin evitar o no puguin limitar-se suficientment per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o mitjançant mesures, mètodes o procediments d’organització del treball.
1.2 Planificar les activitats laborals amb fred i organització del treball
És de vital importància en la planificació de les activitats laborals en aquells llocs de treball on els treballadors estan exposats al fred, intentar disminuir el temps de permanència d’aquestes persones en ambients freds.
“El fred i el gel no es queden al cel”, diuen. Abans de començar les activitats en feines a la intempèrie, hem de planificar-les segons les previsions meteorològiques. Hem de fer especial atenció als avisos de protecció civil i d’emergències dels serveis de la Generalitat, com les alertes del Ventcat, Neucat, Inuncat i Allaucat.
Actualment hi ha moltes pàgines web i aplicacions de mòbil que ens faciliten aquesta informació (del Meteocat, servei meteorològic de Catalunya, de l’AEMET, Agència Estatal de Meteorologia, etc.).
Hem d’adaptar els horaris de treball, planificant si és possible, les tasques en l’exterior en les hores centrals i més càlides del dia. Hem d’evitar, en dies de temperatures baixes, el manteniment perllongat de postures estàtiques al carrer.
L’organització del treball, el lloc de treball i els equips utilitzats han d’adaptar-se als requisits específics del treball en ambients freds. Ha de permetre’s més temps per realitzar les tasques i programar descansos freqüents perquè els treballadors puguin recuperar-se i escalfar-se.
Hem d’establir règims de treball amb estones per recuperar-nos de les pèrdues d’energia calorífica. Si les temperatures, segons el previst, oscil·len entorn dels -5 °C, es recomanen descansos de 10 minuts cada 2 o 3 hores de treball. Facilitar la possibilitat d’ingestió de líquids calents.
Es pot instal·lar un sistema de comunicació i control dels equips exposats i afavorir el treball entre 2 persones i així evitar situacions d’emergència en solitari per exposició al fred. També podem considerar mesures per a les persones treballadores que puguin realitzar tasques en solitari i aïllats, com la col·locació de dispositius “home mort” en aquells casos que sigui necessari (que envien un senyal d’alarma en cas d’una immobilització perllongada).
1.3 Informació i formació a les persones treballadores
L’empresa, en compliment de la llei 31/95 de prevenció de riscos laborals, ha de realitzar programes d’informació i formació als treballadors i a les treballadores exposats a condicions climàtiques de fred o a ambients freds al seu lloc de treball. Ha d’informar sobre els efectes de l’exposició al fred, els seus símptomes, conseqüències i les mesures de protecció a adoptar.
El personal que treballa a l’empresa ha de ser format i informat sobre els aspectes relacionats amb la prevenció i efectes del fred, sobre les reaccions fisiològiques i subjectives de l’organisme, els aspectes relacionats amb la salut, el risc d’accidents, les mesures de protecció, l’ús de peces protectores i les tècniques de primers auxilis.
1.4 Equips de protecció
Segons l’article 17 de la llei 31/95 de prevenció de riscos laborals, l’empresa ha de proporcionar els equips de treball i els equips de protecció individual i garantir l’adequada vestimenta dels treballadors exposats al fred, proporcionant-los la roba d’abric i el calçat adequat i peces de roba (com guants tèrmics, etc.) per protegir les extremitats per evitar el refredament localitzat.
És molt important dur la roba adequada per treballar en ambients freds. Cal portar diverses capes fines i lleugeres de roba aïllant per atrapar l’aire calent que generem amb el nostre propi calor corporal i evitar carregar-nos de capes gruixudes de roba que poden impedir la circulació sanguínia. La roba exterior ha de ser de teixit ferm i repel·lent a l’aigua per protegir-nos del vent. Els recobriments de llana, seda o polipropilè mantenen la calor corporal millor que el cotó. La roba ha de ser transpirable, perquè la suor empitjora la hipotèrmia.
La roba ha de poder cordar-se i descordar-se fins i tot amb els dits freds i maldestres. Es recomana evitar els botons per facilitar cordar i descordar la roba. Hem de tancar el coll i la cintura de les camises, jaquetes i abrics, per crear una bossa d’aire calent a la zona del tòrax.
“En temps de fred val més una gorra que un barret”. La tradició popular diu que hem de protegir les parts més propenses a perdre calor: mans, peus, coll, cap i cara. D’un 20 a un 50 per cent de la calor corporal es perd pel cap. Les mans i els peus també són extremadament sensibles i és millor dur sempre guants protectors contra el fred i uns bons mitjons transpirables.
Quan les mesures col·lectives preventives que es puguin aplicar en un lloc de treball amb estrès tèrmic per fred no siguin suficients per eliminar el risc, haurem de fer servir un equip de protecció individual (EPI) per oferir el nivell de protecció adequada en funció del nivell de riscos avaluat.
La roba de protecció laboral contra el fred, que ha d’estar degudament certificada (nivells de protecció assajats), se seleccionarà tenint en compte la temperatura, les condicions de treball, el nivell i durada de l’activitat, entre altres factors.
La normativa recull dues normes harmonitzades que detallen els requisits aplicables al vestuari de protecció contra el fred:
UNE-EN 14058:2004-Peces de protecció contra ambients freds, de 10 ⁰C a -5 ⁰C.
UNE-EN 342:2004-Conjunts i peces de protecció contra el fred, des de -5 ⁰C fins -50 ⁰C.
UNE-EN 343:2004-Roba contra la pluja.
UNE-EN 511:2006-Nivells de prestació que han de complir els guants protectors contra el fred convectiu i conductiu fins a -50 ⁰C.
UNE-EN ISO 20345, 20346 i 20347 per al calçat de seguretat, de protecció i de treball.
A baixes temperatures hem de protegir les extremitats: mans i peus. Hem de fer servir guants anticontacte sempre que hi hagi risc de tocar superfícies igual o per sota dels -7 ⁰C i a -17 ⁰C hem de portar manyoples aïllants per evitar cremades de contacte.
I hem de procurar tenir els peus secs i protegits, amb doble mitjó de cotó i de llana i amb calçat adient impermeable a l’aigua i al fred. Per evitar el fred i les caigudes derivades de les superfícies fredes o congelades els treballadors han de dur botes de seguretat amb sola antilliscant i fets de material que repel·leixi l’aigua i la humitat.
En cas de treballs en zones de fred hem de dur protecció ocular per evitar les molèsties i deterioració visual que produeix el refredament dels ulls. Els protectors oculars han de complir la norma UNE-EN 166:2002. De la mateixa manera hem de protegir cap i oïdes del fred.
1.5 Vigilància de la salut específica
L’empresa ha de realitzar reconeixements mèdics per detectar de manera precoç trastorns vasculars i dèrmics relacionats amb l’exposició al fred en aquells treballadors exposats a condicions d’estrès tèrmic per fred.
2. Actuacions dels treballadors
2.1 Resguardar-nos davant de les inclemències del temps
Un cop a la zona de treball, si és a la intempèrie, hem de buscar un lloc arrecerat on protegir-nos del vent, de la pluja i de la neu.
2.2 Risc de contacte amb l’aigua i hipotèrmia
En cas de treballar a zones com rius, llacs, basses, platges, el mar, muntanyes nevades, etc., hem d’evitar entrar en contacte amb l’aigua. No cal que l’aigua estigui gelada per causar hipotèrmia. Qualsevol aigua que estigui més freda que el cos pot provocar pèrdua de calor.
En cas de caure a l’aigua accidentalment en treballs marítims, pesquers, etc., és fonamental dur l’armilla salvavides sempre posada i reaccionar de manera immediata però mantenint la calma. L’armilla salvavides ens mantindrà surant i no gastarem energia fins que ens rescatin i podem fer servir el xiulet que porta per avisar i enviar senyals d’ajut.
Hem de sortir ràpidament de l’aigua o aferrar-nos en algun objecte que suri. Hem de col·locar el cos en posició fetal (abraçar els genolls cap al pit per protegir el tronc amb el cap cap endavant) per minimitzar la pèrdua de calor. Un cop fora de l’aigua ens hem de treure ràpidament la roba mullada i protegir-nos del fred amb una manta tèrmica.
2.3 Eines i equips de treball
Controlar les variables termohigromètriques, la temperatura, humitat i la velocitat de l’aire pot millorar notablement les condicions de treball.
En llocs de treball com naus grans, magatzems… hem d’intentar reduir la velocitat de l’aire posant contraportes o aïllant els processos i les zones més fredes com les cambres frigorífiques.
Amb temperatures inferiors a -1 ⁰C, els mànecs metàl·lics d’eines i barres s’han de protegir amb material aïllant.
2.4 Bons hàbits alimentaris
Durant la nostra activitat laboral hem de menjar i beure (begudes sense alcohol ni cafeïna) regularment per hidratar-nos i aportar les calories necessàries per a la nostra activitat, cosa que ens ajudarà a mantenir el cos calent i amb energia. Hem de limitar el consum de substàncies com el cafè o el te quan treballem en ambients freds, ja que tot i que com a beguda calenta ens treguin inicialment el fred del cos, també actuen com a diürètics i poden modificar la nostra circulació sanguínia.
Portar una dieta equilibrada adequada a la nostra activitat laboral afavorirà les nostres reserves energètiques. Si hem de realitzar activitats on hi hagi estrès tèrmic per fred, hem de recordar que els àpats s’han de prendre calents (brous, sopes, escudelles…) i en quantitats normals, rics en carbohidrats i podem complementar-los amb barretes energètiques quan fem una aturada.
UGT DE CATALUNYA
OFICINA TÈCNICA DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS
