Normativa sobre Policia Local obsoleta

 

 

La Constitució espanyola (CE) estableix en l’article 148.1.22a que les comunitats autònomes poden assumir competències relacionades amb la coordinació i altres facultats relacionades amb les policies locals, d’acord amb el que estableixi una llei orgànica.

Aquest article es troba dins el marc de descentralització i autonomia que estableix la Constitució espanyola. Reconeix el principi de subsidiarietat, que busca que les decisions siguin preses per l’autoritat més propera al ciutadà, en aquest cas, les comunitats autònomes.

Tanmateix, és important tenir en compte que, tot i que la Constitució atorga a les comunitats autònomes la possibilitat d’assumir aquestes competències, la llei orgànica corresponent ha d’establir els termes i condicions en què s’exerciran aquestes competències. És a dir, cal una normativa específica per regular la coordinació i facultats de les policies locals per part de les comunitats autònomes.


A Espanya, hi ha lleis orgàniques com la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat, que regula aspectes relacionats amb la coordinació de les policies locals i la seva relació amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Aquestes lleis estableixen els marcs normatius i els mecanismes de coordinació entre les diferents institucions encarregades de la seguretat ciutadana en l’àmbit local i autonòmic.

Per la qual cosa La coordinació de les policies locals i les seves funcions a Espanya és una responsabilitat de les comunitats autònomes. Cada comunitat autònoma té la facultat de regular de manera independent diversos aspectes relacionats amb les policies locals dins del seu territori.

Entre els elements que les comunitats autònomes regulen es troben:
1. Les funcions de les policies locals
2. Els criteris per a la seva creació
3. La coordinació entre elles i amb els Cossos de seguretat autonòmics
4. Les condicions d’accés
5. L’estructura i organització
6. La formació
7. i altres aspectes com:
8. El tipus d’armament permès
9. La uniformitat
10. Les comunicacions
11. La segona activitat
12. El règim sancionador

Com a resultat d’aquesta autonomia legislativa, cada comunitat autònoma pot tenir diferents formes de funcionament dels seus policies locals. Algunes comunitats autònomes poden tenir una major coordinació entre les diferents policies locals, així com amb els Cossos de seguretat estatals o autonòmics. A més, poden tenir bases de dades policials diferents, plans formatius propis, uniformitats i distintius singulars, entre altres aspectes.

En resum, la coordinació i funcionament de les policies locals a Espanya varia entre les diferents comunitats autònomes a causa de l’ampli poder legislatiu que tenen per regular aquests aspectes.

Cada comunitat autònoma pot establir les seves pròpies normatives i criteris, la qual cosa dona lloc a diferències en el funcionament de les policies locals en l’àmbit autonòmic.

Amb aquesta llei, es va introduir un nou model policial, que es va aplicar tant a les FCS estatals com a les Policies Autonòmiques i Policies Locals. Aquests principis bàsics d’actuació van establir directrius clares per al servei al ciutadà i a la societat en general amb principis bàsics i rellevants de la llei com:
1. ADEQUACIÓ A L’ORDENAMENT JURÍDIC
2. RELACIONS AMB LA COMUNITAT
3. TRACTAMENT DE DETINGUTS
4. DEDICACIÓ PROFESSIONAL
5. SECRET PROFESSIONAL
6. RESPONSABILITAT

Seguint les línies marcades pel Consell d’Europa, en la seva «Declaració» sobre la policia, i per l’Assemblea General de les Nacions Unides, en el «Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la Llei».

En l’aspecte estatutari, la Llei pretén configurar una organització policial, basada en criteris de professionalitat i eficàcia, atribuint una especial importància a la formació permanent dels funcionaris i a la promoció professional d’aquests.

Regulant aquestes altres disposicions estatutàries comunes a les FCS:
1. El jurament o promesa d’acatament a la Constitució com a norma fonamental de l’Estat
2. Dret a una remuneració justa
3. Règim d’horari de servei
4. Els llocs de servei en les respectives categories
5. Incompatibilitats
6. Privació del dret a la vaga
7. Règim disciplinari
8. Caràcter d’Agents de l’Autoritat
9. Jurisdicció
10. Compliment de penes
11. Possibilitat d’incoar procediment disciplinari estant obert un procediment penal
Posteriorment en el Títol V de les Policies Locals ens trobem amb una exigua regulació de 4 articles que regulen:
1. Creació de cossos de Policia local
2. Definició
3. drets sindicals
4. uniformitat
5. funcions
6. I la possibilitat de constituir-se una Junta Local de Seguretat.

La Llei Orgànica 2/1986 de Forces i Cossos de Seguretat va ser una fita important en la regulació dels cossos policials del país, però, és cert que al segle XXI cal actualitzar el model policial, ja que han sorgit nous desafiaments i realitats que requereixen una resposta adaptada a les necessitats actuals.