Pateixes estrès laboral?

Una gestió preventiva adequada dels riscos psicosocial és imprescindible per evitar condicions de treball que afectin negativament la salut mental de les persones treballadores. L’estrès laboral pot ser una de les conseqüències d’una gestió ineficient.

La salut mental i la precarietat laboral

La precarietat laboral i la deterioració de les condicions de treball estan afectant la salut mental de les persones treballadores. És una realitat que les treballadores i treballadors estan patint les conseqüències d’una gestió deficient dels riscos psicosocials en els seus llocs de feina i, sens dubte, les condicions laborals en les quals treballen tenen influència sobre la salut mental.

Els riscos psicosocials deriven de deficiències en el disseny, l’organització i la gestió del treball, i poden afectar negativament la salut de les treballadores i treballadors.

Què és l’estrès laboral?

L’estrès laboral ha estat definit per la Comissió Europea com “un conjunt de reaccions emocionals, cognitives, fisiològiques i del comportament en determinats aspectes adversos o nocius del contingut, l’organització o l’entorn de treball. És un estat que es caracteritza per uns alts nivells d’excitació i angoixa, amb la sensació freqüent de no poder fer front a la situació”.

Què ocasiona l’estrès laboral?

Alguns factors:

  • Falta de control i decisió sobre el propi treball
  • Treballs monòtons i poc creatius
  • Sobrecàrrega quantitativa i qualitativa
  • Pressions del temps i terminis d’entregues
  • Cicles de treball breus o sense sentit
  • Ambigüitat en la definició de funcions
  • Demandes i exigències de treball conflictives
  • Suport escàs en la resolució de problemes
  • Estils de lideratge inadequats
  • Escassa previsibilitat i adaptació als canvis
  • Informació i canals de comunicació
  • Temps de treball i horari, treball per trons, pauses
  • Exposició a violència física o psicològica
  • Formació i experiència professional
  • Inestabilitat en el treball
  • Entorn físic de treball: il·luminació, soroll, temperatura, productes químics, etc.

Com es manifesta l’estrès laboral?

Símptomes emocionals i psicològics: nerviosisme, preocupació excessiva, irritabilitat, apatia, indecisió, inquietud, angoixa, oblits, confusió, dificultats per concentrar-se, baixa autoestima, hipersensibilitat a les crítiques, percepció negativa de la realitat, etc. El manteniment d’aquests efectes pot provocar també l’aparició de trastorns afectius i de la personalitat (ansietat, fòbies, depressió, etc.).

Símptomes físics: contractures i dolors musculars, trastorns digestius, cardiovasculars, respiratoris, dermatològics, endocrins, alteracions de la gana, trastorns immunològics, trastorns sexuals, mal de cap, insomni i trastorns del son, fatiga, etc.

Símptomes del comportament: agressivitat, hiperactivitat, incapacitat per organitzar-se, dificultats per relacionar-se i aïllament, comportaments de fugida i evitació, automedicació, consum excessiu d’alcohol, tabac, cafeïna, etc.

Com ha d’actuar l’empresa?

Per prevenir els riscos psicosocials d’origen laboral és indispensable que les empreses compleixin amb la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals. Les empreses han de realitzar avaluacions de riscos psicosocials i aplicar les mesures preventives per eliminar o reduir al màxim els riscos existents. També en els casos de teletreball o treball a distància.

L’estrès s’ha d’abordar des de l’organització del treball i un adequat disseny de les tasques i del lloc de treball, combatent els riscos en el seu origen, adaptant el treball a la persona i prioritzant les mesures de protecció col·lectiva davant de les de protecció individual. Cal que els delegats i delegades de prevenció tinguin una participació efectiva durant tota la intervenció: elecció del mètode d’avaluació, aplicació, interpretació de resultats, realització de propostes, seguiment, valoració, etc.

Què reclamem?

Cal, per tant, continuar amb la implantació de polítiques públiques que lluitin contra la precarietat laboral i els seus efectes sobre la salut mental, així com millorar i garantir que els centres de treball garanteixin la salut mental dels treballadors i les treballadores prevenint i gestionant els riscos psicosocials i establint les mesures preventives adients.

També és imprescindible reforçar la sanitat pública per oferir una atenció a la salut mental que sigui universal, gratuïta i de qualitat per equiparar-nos als indicadors i ràtios assistencials d’altres països de la Unió Europea.

Una gestió preventiva adequada dels riscos laborals de tipus psicosocial és imprescindible per evitar condicions de treball que afectin negativament la salut mental de les persones treballadores.