L’electricitat i els aliments impulsen la caiguda de l’IPC a Catalunya, ara al 2,9%

La baixada de preus en sectors clau fa caure l’IPC, però els marges de benefici segueixen amenaçant el poder adquisitiu de les famílies

Principals dades de l’índex de preus de consum del mes de juliol

  Variació mensual (%) Variació interanual (%)
Catalunya -0,4 2,9
Barcelona -0,3 2,9
Lleida -0,5 2,9
Girona -0,5 2,7
Tarragona -0,5 2,5

Valoració i propostes de la UGT de Catalunya

Després de quatre mesos consecutius d’augments en els preus, avui l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públic el descens de l’Índex de Preus de Consum (IPC). Catalunya torna a tenir una inflació per sota del 3% en aquest mes de juliol, situant-se al 2,9%, és a dir, suposant una caiguda del 0,7% respecte al juny. La taxa intermensual, però només cau un 0,4%. A l’Estat Espanyol la inflació també ha tingut una gran davallada, i se situa una dècima per sota que a Catalunya, en un 2,8%.

El descens de l’IPC ha estat principalment causat per una reducció de 4,3 punts percentuals en els preus de l’electricitat i els carburants, acompanyada per la caiguda sostinguda dels preus dels aliments.

També cal destacar la disminució dels preus del vestit i el calçat, que han caigut en 9,6 punts percentuals en comparació amb el mes de juny, i els preus de l’habitatge, que han baixat un 1,6%. Les comunicacions s’han reduït un 0,5%, mentre que els paraments de casa ho han fet un 0,4%, els altres béns i serveis un 0,2% i els aliments i begudes no alcohòliques un 0,1%. En canvi, l’esbarjo i la cultura han augmentat un 1,8%, mentre que la resta de grups han experimentat increments menors, per sota del 0,7%.

Per províncies, Barcelona i Lleida tenen un IPC del 2,9%, igual que la mitjana de Catalunya. Girona registra un IPC del 2,7%, i Tarragona és la província amb la menor variació interanual, amb un 2,5%. Pel que fa a la variació mensual, Lleida, Girona i Tarragona han registrat un descens del 0,5%, mentre que Barcelona ha tingut una disminució més moderada, amb un 0,3%.

Després de l’augment dels últims dos mesos, la inflació subjacent (índex general sense tenir en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics) torna a disminuir i es situa al 2,9%, la xifra més baixa des del febrer del 2022.

Tot i que la moderació dels preus de consum mostra una tendència favorable amb una disminució constant, cal seguir esforçant-se per reduir els amplis marges de benefici, especialment en aquells productes que contribueixen significativament a la inflació. Aquesta tasca és crucial per garantir que la baixada de l’IPC es tradueixi en un benefici real per a les llars, i no només en un alleugeriment temporal. Cal assegurar una redistribució més justa dels beneficis empresarials i protegir el poder adquisitiu de les famílies ha de ser l’objectiu.

 

Amb tot això, la UGT de Catalunya reclama:

  • Continuar impulsant el creixement salarial. Cal seguir treballant per mantenir l’impacte positiu de l’AENC (2022-2025), el qual ha generat un guany de poder adquisitiu en els convenis signats des de la seva vigència. Aquest 2024 toca estendre-ho a tots els sectors d’activitat i intensificar la cobertura de les clàusules de garantia salarial.
  • Impulsar polítiques que moderin els preus, sobretot dels preus dels productes de necessitat bàsica, com l’habitatge i l’alimentació. S’han de limitar els marges dels beneficis empresarials, que continuen augmentant a mesura que la vida es va encarint i la classe treballadora va perdent poder adquisitiu.
  • Eliminar la pobresa laboral, assolint un Salari Mínim de Referència Català (SMRC) establert en 1.372 euros mensuals – equivalent el 60% del salari mitjà –, per assegurar una remuneració digna i ajustada a les condicions socioeconòmiques de Catalunya.